ODCA

3.8.07. Ahir a la nit es van incorporar a la comunitat Manolo Lacruz i Víctor Cámara, que tenien una reunió a San Pedro de Sulo. I avui, divendres, després de dormir molt bé perquè a la nit baixa força la temperatura –fins i tot has de tancar els vidres de les finestres- aquest matí el Joserra ens ha portat a veure la central d’ODCA (Organización de Desarrollo Comunitario Alternativo), que és una de les branques més actives i eficaces de SERSO. Gràcies a l’explicació molt acurada del director, Armando, hem pogut comprendre l’abast del que fa OCDA. Jo ja ho havia vist l’any 1998, quan vaig venir tres setmanes després de l’huracà Mitch, però ara he pogut copsar molt millor la importància del que fan.

Fundada l’any 1992, a partir del suport de l’ONG Ibis de Dinamarca, OCDA és una cooperativa que distribueix i comercialitza els productes del camp –blat de moro i fríjoles bàsicament- que produeixen les comunitats de Jutiapa. Mitjançant una xarxa de 39 Tendes Camperoles (botigues) venen els productes a un preu molt més barat que als supermercats. Ens han posat l’exemple que una lliure de frijoles es ven a 7 lempiras (1 euro=24 lempiras) en aquestes botigues i que als supermercats es ven a 9 euros. Els habitants de les comunitats van a comprar a aquesta xarxa de botigues. Alhora, els camperols poden vendre a ODCA els productes que fan a un preu garantit. També reben assessorament per part d’un enginyer. Ara, a més, també estan experimentant amb el cacau, que molt aviat començaran a sembrar en diferents comunitats.

Mentre ens estaven ensenyant les instal·lacions ha trucat per telèfon la Pepi per interessar-se per nosaltres. Es veu que el bloc comença a tenir un cert ressò i alguns, com l’Enric Puig i l’Ignasi Garcia, li han confirmat a la Pepi per correu electrònic que ja havien rebut la informació amb l’adreça i que l’estaven seguint. Altres, com Jordi Fàbregas o Miquel Esquirol, m’han confirmat que ja l’estaven llegint a través d’un SMS. La Pepi i la Maria Àngels se’n van a passar uns dies a l’Escala. Han promès que seguiran les nostres activitats des d’algun locutori, a l’Alt Empordà...

Tornant a l’OCDA, té 600 socis, els quals escullen en una assemblea els membres de la junta directiva. La junta és per a un mandat de dos anys, renovables dos mandats únicament. En aquests moments OCDA factura (ven) productes per un import de 15 milions de lempiras l’any.

Francament ens ha agradat molt les explicacions d’Armando sobre OCDA. Hem pogut copsar que aquesta mena de cooperativa fa un servei concret i tangible a les comunitats. Els assegura el procés productiu en tots els sentits i facilita que els productes es puguin vendre a un preu sensiblement inferior. Quan érem amb ells hem vist com carregaven un jeep fins dalt per portar productes a dues comunitats. Cada comunitat rep els subministres un cop a la setmana.

L’Arnau també ha aprofitat per continuar fent el seu treball de recerca sobre “L’anàlisi crítica de les ONG. El cas d’Honduras”. Li ha fet una entrevista a l’Armando, i n’ha quedat molt satisfet. Ha subratllat que l’Armando li havia contestat molt bé una de les qüestions clau del treball de recerca: els punts positius o forts i els negatius o febles de la tasca de les ONG. I quan hem sortit del recinte, atordits per la forta calor, hem decidit anar a provar les excel·lències dels “licuados”, que tant ens va lloar ahir a la nit el Manolo. Com són frescos ens han agradat, encara que com sempre jo he demanat el més estrany que he vist (Papaya) i, senzillament, no he encertat... L’Arnau ha triomfat amb el seu “licuado” de plàtan. (MJ)