07.08.2007. Aquesta tarda havíem quedat a les quatre per anar a la comunitat 23 DE OCTUBRE, el lloc on farà l’experiència l’Arnau en tres moments diferents. Però després de dinar un home que es diu Armando ha anat a la Parròquia per avisar el Joserra que un veí seu, Abraham, s’estava morint i per demanar-li que l’anés a veure. Com si es tractés de convèncer-lo, Armando ha reblat el clau de la petició amb la perla següent: “Vaya, padre, que ese hombre ha cometido muchos pecados”. I cap allà hem anat.
Quan hem arribat a la típica “champa” de fang, branques i sostre de zinc ens hem trobat amb un quadre esgarrifós. D’una banda, Jessica, una adolescent d’edat indeterminada disminuïda, que anava xisclant i saltant d’alegria. A dins, l’home a qui el Joserra anava a veure, Abraham, de 80 anys, gemegant i cridant de dolor. Ens ha semblat entendre que es queixava de la pròstata, segurament deu tenir un càncer de pròstata. L’habitació on jeia no tenia finestra, per la qual cosa feia una calor insuportable. Entre crits i paraules que no s’entenien, Abraham li ha fet una petició concreta al Joserra: “Padre, quiero una hamaca”. Volia poder estar a fora de la cambra, al carrer. El Joserra li ha promès que n’hi portaria una i també analgèsics, per calmar-li el dolor. Hem agafat novament el jeep i hem tornat a Jutiapa, a comprar l’hamaca i agafar els medicaments.
Un cop l’hem comprada –una de les millors, que valia 500 lempires, és a dir 20 euros- i quan tornàvem pel camí de carro cap a la casa, se m’ha acudit que l’hamaca podia ser perfectament un regal del Miquel Miralles. Aquest amic meu, d’un gran cor i una gran sensibilitat, pocs dies abans de marxar cap a Hondures, em va donar una quantitat de diners en euros i em va indicar que era un donatiu: “Tu sabràs millor que jo a qui li pot fer més falta”. Jo li vaig prometre que els canviaria a dòlars i que serien per a Hondures. I així ha estat: una petita quantitat del seu donatiu sera de gran utilitat. L’hamaca del Miquel Miralles servirà perquè un home que s’està morint pugui viure els seus darrers dies millor, a la fresca. Abraham podrà descansar ajagut en una hamaca, a l’ombra del mango que hi ha a l’entrada de casa seva. (MJ)
Quan hem arribat a la típica “champa” de fang, branques i sostre de zinc ens hem trobat amb un quadre esgarrifós. D’una banda, Jessica, una adolescent d’edat indeterminada disminuïda, que anava xisclant i saltant d’alegria. A dins, l’home a qui el Joserra anava a veure, Abraham, de 80 anys, gemegant i cridant de dolor. Ens ha semblat entendre que es queixava de la pròstata, segurament deu tenir un càncer de pròstata. L’habitació on jeia no tenia finestra, per la qual cosa feia una calor insuportable. Entre crits i paraules que no s’entenien, Abraham li ha fet una petició concreta al Joserra: “Padre, quiero una hamaca”. Volia poder estar a fora de la cambra, al carrer. El Joserra li ha promès que n’hi portaria una i també analgèsics, per calmar-li el dolor. Hem agafat novament el jeep i hem tornat a Jutiapa, a comprar l’hamaca i agafar els medicaments.
Un cop l’hem comprada –una de les millors, que valia 500 lempires, és a dir 20 euros- i quan tornàvem pel camí de carro cap a la casa, se m’ha acudit que l’hamaca podia ser perfectament un regal del Miquel Miralles. Aquest amic meu, d’un gran cor i una gran sensibilitat, pocs dies abans de marxar cap a Hondures, em va donar una quantitat de diners en euros i em va indicar que era un donatiu: “Tu sabràs millor que jo a qui li pot fer més falta”. Jo li vaig prometre que els canviaria a dòlars i que serien per a Hondures. I així ha estat: una petita quantitat del seu donatiu sera de gran utilitat. L’hamaca del Miquel Miralles servirà perquè un home que s’està morint pugui viure els seus darrers dies millor, a la fresca. Abraham podrà descansar ajagut en una hamaca, a l’ombra del mango que hi ha a l’entrada de casa seva. (MJ)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada