22/8/07

El caràcter hondureny

En diverses anotacions han anat apareixent trets del caràcter hondureny. La seva informalitat (sota paràmetres europeus, ells no se’n deuen considerar), la seva parsimònia i tranquil·litat, la seva poca empenta.

Hi ha qui, amb judicis un xic extrems, potser només aplicables a aquells sectors de major pobresa material i mental, parla d’una mena d’indiferència vital i d’una radical acceptació de les coses, entre inconscient i joiosa.

En aquest sentit, mentre es preparava la diada de les comunitats, hom podia pensar que els preparatius i l’organització “a l’europea” eren un xic inútils ja que la gent de les comunitats amb el sol fet de convocar-los i reunir-los ja en tenien prou. Encara que no es fes absolutament res aquell dia, ho haurien trobat “bonic” i retornarien contents a casa. Més encara donant-los el dinar!

Un judici extrem? Potser si, però, com dèiem a la crònica corresponent del dia, va ploure a mitja missa i va caldre canviar el lloc on continuar-la, gents es va tenir que quedar dreta, va haver-hi algun problema de so... En Joserra que era l’encarregat de tota l’organització i hi havia dedica moltes hores devia patir-ho, però la gent no semblava gens amoïnada ni molesta per res. Això sí, el dinar es va poder repartir a tothom.

Estem davant d’una mena d’estoïcisme caribeny?. Si més no, els hi escau l’epitafi de l’escriptor grec Nikos Kazantzaki: “No temo res, no espero res, soc lliure!”. (CA)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola PADRI!!!
soc l'anna suposu k tenrecordes d mi bueno pel que veig hos u esteu passant pipa...
es mooool maco jo disfrutaria sobretot am els nens.....
perque lany passat ho vaig disfrutar i molt.....
bueno espero que em conetestis...
el tikal es moool maco no??
pel que es veu a la foto si!!!!!
i sopousu que verural en realitat deu fer mes impresió encara....

Bueno donali records de la meva part i de la mama, pero la mama ja et contestara mes tard o dema perque ara esta parlant am la PEPI per quedar anar al cine o algo aixi.....
bueno continuant donali records al:
-JOSERRA
-ARNAU
-CARLES
petonets i abraçades


ANNA

Marcel ha dit...

Estimada fillola Anna,

M'ha agradat MOLTÍSSIM que escriguis un comentari, de veritat. Si no li dius a ningú... gairebé m'he emocionat. Entre altres coses perquè Jutiapa em recorda molt el teu pare; algun dia t'ho explicaré.

Ara mateix li donaré records teus al Joserra. No es troba massa bé, però continua animat i amb bon humor, com sempre. També li'n parlaré a l'Arnau. Avui li fa mal l'esquena i ha anat que li facin un massatge a un centre de medicina natural, Siloé, que hi ha aquí. En vam parlar en una notícia, busca-ho i sabràs què fan a Siloé.

Molts petons per a tu en especial, que per alguna cosa sóc el teu padrí. I també a la teva germana Mireia i a la teva mare.

Marcel