23/8/07

Se va el caimán...




23-08-07. Aquest matí se n’ha anat el Carles de Jutiapa. A les 9 del matí agafava una avioneta, el primer vol del seu llarg periple fins a la terra promesa... Barcelona! De La Ceiba volava fins a San Pedro Sula i d’alla fins a Atlanta, als Estats Units. En aquesta ciutat nord-americana agafava l’avió amb què creuaria l’Atlàntic. I un cop a París, el darrer vol fins a l’aeroport del Prat.

Ahir a la nit, tal com fèiem tradicionalment amb el Joserra a Eskoriatza i a Los Molinos, hi va el sopar de comiat, preparat per Menches, l’excel•lent cuinera de la casa: llagostins (aquí li diuen camarones) i pollastre al forn. Tot molt bo, regat per vi del Penedès que vam comprar aquí i amb l’insubstituïble xampany – no m’agrada dir-li “cava”- que vam portar a dins de la maleta. En el moment del brindis, li vam regalar un petit obsequi al Joserra: un àlbum amb deu fotografies de la seva joventut, algunes de les quals se’l pot veure tocant l’acordió. Fotografies que tenia Melchor a l’àlbum personal a casa seva i que em vaig emportar a Barcelona per fer-ne còpies aquesta Setmana Santa.

A les fotografies, podreu veure un moment del sopar de comiat en què el Carles posa xampany al maestro i la darrera foto oficial, amb la maleta del Carles a punt. D’esquerra a dreta: Manolo Lacruz, Ignacio Gallinas, Carles Armengol, Víctor Cámara i José Ramón Zudaire. Encara que hagi marxat de Jutiapa, el seu esperit continuarà encara entre nosaltres, en forma d’articles que ha deixat escrits i que anirem publicant en el decurs dels propers dies. (MJ)

4 comentaris:

Josep Ballester ha dit...

Hola Marcel,
Aquest blog s´está convertint en un veritable "fenòmen mediàtic"!. Sou l´hostia tius!Molt bé pel comentari de"Se va el caiman". Un 10 Marcel. Molt bé. Tant de bó que el Carles tingui un bon viatge!.Per cert, esteu al corrent dels dos turistes catalans desapareguts en canoa la setmana passada a la costa d´Hondures?. No els han trobat.
Una abraçada.

Marcel ha dit...

Estimat Josep,

No, no estem al corrent dels turistes catalans desapareguts. Avui vindran 4 infermeres espanyols a dormir aquí a la parròquia perquè demà anirem l'Arnau, un missioner, el director d'una cooperativa i la seva família, les infermeres i jo a Cayos Cochinos, unes illes paradisíaques, amb platjes de sorra blanca i aigua transparent. L'objectiu és veure corals.

Per cert, no sé si t'han xiulat les orelles, però he parlat molt de tu a un metge hondureny, Noé, que té una clínica privada i és el metge de la comunitat dels religiosos. Un home molt maco. Vol venir a Espanya a estudiar direcció hospitalària. Li he promès que l'intentarem ajudar, en especial un amic meu que és corresponsal del Maresme del Grup Sant Jordi i ha dirigit 5 hospitals.

Una abraçada,

Marcel

Anònim ha dit...

Alerta amb les infermeres!

Marcel ha dit...

Qui s'escuda en l'anonimat per escampar ombres de dubte sobre la fidelitat dels redactors d'aquest humil bloc?