2/8/07

1r dia - 1 d'agost de 2007

Vam arribar a New York a l'hora prevista, i allà vam haver de canviar de terminal. L'aeoroport JFK és enormement gran. Un cop vam arribar a la terminal 4, al mostrador de TACA, la nosra companyia ens vam adonar que era com si estiguéssim... a la Torrassa o pitjor. Érem pràcticament els únics europeus o "blanc", el 99% restant era gent d'Honduras, molts d'ells gent rica, amb una mitjana de dues o tres maletes per persona. Alguna família n'arribava a portar 13! L'espera fins a l'avió cap a San Pedro de Sula va ser dura, més de quatre hores. Un cop a San Pedro de Sula, tot perfecte. Ens esperava un xofer que es diu Omar i ens va portar a nosaltres tres sols en una furgoneta amb aire condicionat. A mig camí vam parar van prendre alguna cosa: plàtan fregit, yuca, dos cafès i un refresc; tot per 3-4 euros!

Vam arribar a Jutiapa cap a les 10:30 h del matí, rebentats, però desperts. Ens esperava Joserra, més envellit i prim, amb el coll que se li nota perfectament l'operació. Però bé, molt bé d'ànims i de lucidesa. El problema era i és la calor, molt forta, especialment xafogosa, l'humitat és terrible! Ens van donar les habitacions (una individual per al Carles i per a mi) i una amb lliteres però per a ell sol per a l'Arnau. A les 12:30 h dinar, molt bo: costelles de porc, amanida i llenties. I en lloc d'anar a dormir vam anar a un funeral a una comunitat a una hora de camí, amb el jeep del Joserra. La comunitat es diu alguna cosa així com la MASICA, més enllà de Piedras Amarillas. S'havia mort un senyor que es dea José María. La comunitat pertany a Manolo Lacruz, però com era fora li va tocar anar al Joserra. El Carles i jo vam fer d'escolanets a la celebració de la paraula. Celebració molt bona, jo gairebé em vaig emocionar en algun moment. Una taula amb un hule, en una mena de cobert. Uns bancs de fusta rònecs. Uns nens descalços i sense samarreta davant del Joserra. Altres bancs pels costat. Gossos pel mig, lladrant. Alguns homes pel darrrera xerrant. I el Joserra pregant, llegint lectures, especialment l'Evangeli de les Benaurances, amb una gran dignitat i profunditat. Els va parlar de la diferència entre "volar baix", preocupar-se per la humanitat, i "volar alt", com els avions, que no es preocupen de les coses humanes. Diferència enter humanitat i no-humanitat. Al final, la pregària del Pare Nostre, donant-nos les mans, des del fèretre que era en una habiració de la casa, fins al cobert on hi havia tota la gent. Vaig fer algunes fotos, entre les protestes de l'Arnau "perquè estava donant la nota".

De retorn a Jutiapa, vam fer una petita reunió per organitzar-nos el mes. Reunions de contacte, anar a les comuntiats, conèixer tot el que es fa des de SERSO, celebracions relacionades amb el 15 d'agost (Dia del Mercado Verde, Processó, Bateigs,...)Vam parlar de les experiències de l'Arnau. Vam quedar que serien dues o tres, com a màxim de dos nits per experiència, sempre en una mateixa comunitat perquè pugui encarinyar-se amb la gent i la gent amb ell. Probablement serà la del "23 de octubre". Ja ho veurem sobre la marxa. Pel que fa al viatge-excursió, seran 5 dies i segurament anirem a COPAN i també a TIKAL, a Guatemala, seguint la ruta dels maies. Probablement anirem amb cotxe, si podem amb el mateix mini-bús que ens va portar fins aquí i amb el mateix xofer, que se'l veu bon conductor, prudent i un home maco.
Això serà del 17 al 21 d'agost, dos dies abans que se'n vagi el Carles Armengol.

A la nit després de sopar, quan se'ns acabaven les piles, vaig trobar-me amb l'Ignacio Gallinas, un religiós que viu aquí i jo només l'havia vist algun dia a la muntanya al País Basc. Viu de dilluns a divendres en una comunitat d'aquí, sol, donant classes a mestres i a alumnes de batxilerat de Matemàtiques i Física. Vam estar parlant 20 minuts, és un home molt interessant. Per opció no té intenet, ni escriu cartes, només un cop al mes truca per telèfon. Diu que si s'està aquí de missioner i tens contacte a travès d'internet o de cartes, tens el cap allà. Només va de vacances a la seva Palència natal un cop cada tres anys. És company de curs de l'Antonio Mármol. (MJ)