27/8/07

¡A las barricadas!


27-08-87. La delegació catalana a Jutiapa al complet, tal com es pot comprovar en una de les fotografies, ha decidit sumar-se als grups de Pastoral Social de la Parròquia, amb els capellans al capdavant, i participar en la mobilització convocada a tot el país per la Coordinadora Nacional de Resistència Popular. Tres autocars de Jutiapa, contractats per SERSO, han sortit a les cinc del matí en direcció a La Ceiba, la capital del departament de l’Atlántida i tercera ciutat del país. L’objectiu era tallar la carretera principal en un punt estratègic: el Puente Danto. Quan hem arribat al pont, centenars de persones de la Coordinadora Nacional, sindicats i grups convocants ja havien tallat la carretera. Teòricament la mobilització havia de durar dos dies, tot i que en una reunió preparatòria a Jutiapa ja s’havia dit que es preveia que durés només d’un dia. L’únic problema podia ser la irrupció de la policia. Dies abans, els diaris havien escampat la brama que la policia intervindria per dissoldre les concentracions, amb notícies a la portada en què es veia unitats anti-avalots entrenant-se a consciència.

Teníem per davant, doncs, tota una jornada a ple sol, que ha estat amenitzada per discursos, proclames, més discursos i... moltes cançons conegudes, de fa 30 anys. Les més escoltades han estat El Pueblo unido, jamás será vencido de Quilapayún, Venceremos, A desalambrar de Víctor Jara i també hi havia cançons de Paco Ibáñez. Per un moment, tancaves els ulls i et podies imaginar perfectament l’ambient de casa nostra dels anys 70 i 80.

Les demandes que formulava la Coordinadora Nacional de Resistència Popular eren deu, d’un ampli abast. Així, el decàleg incloïa com a primer i principal punt la derogació de la llei d’aigua potable, que es tem que serveixi per privatitzar el servei. Les altres reivindicacions anaven des de la derogació de la llei de mineria –l’Església d’Hondures, amb el bisbe del sud del país al capdavant mantenen una postura molt combativa en aquest àmbit-, fins a la derogació del salari diferenciat, l’aclariment de diferents assassinats de líders camperols l’any 2005, la defensa dels drets dels pobles indígenes, el judici als responsables de les massacres de les presons del país dels anys 2003 i 2004, l’educació pública gratuïta, el control dels preus dels productes de primera necessitat i noves polítiques de redistribució de la riquesa.

La jornada de mobilització, en línies generals, ha transcorregut amb normalitat i no hi ha hagut enfrontaments amb la policia o l’exèrcit. Només s’ha de lamentar un mort en unes circumstàncies poc clares, en un dels talls de carretera a Santa Rosa de Copán. Nosaltres, després de dotze hores, i molt cansats, hem tornat contents a la Parròquia de Jutiapa. Hem rememorat vells temps i al mateix temps hem mostrat la nostra solidaritat amb les justes demandes plantejades. (MJ)

1 comentari:

Anònim ha dit...

Veig que aprofiteu que ja no hi soc per a fer de les vostres. No us puc deixar sols!