Ahir a la tarda, enmig d’una pluja molt forta, vam anar a la inauguració de 12 noves cases a la comunitat d’El Way, al lloc on justament vivia Abraham. Una de les persones assistents era el veí que vam veure el dia que vam anar a visitar el malalt i que ens va comprometre a posar l’hamaca, a l’ombra d’un mango, l’endemà. M’hi vaig acostar per preguntar-li si sabia alguna cosa dels darrers moments d’Abraham, de la seva mort.
Immediatament em va contestar, mirant-me fixament, “Murió a la media hora de ponerlo”. Li vaig demanar que m’ho repetís amb calma, perquè no entenia el que em deia exactament. Aleshores, em va explicar a poc a poc com havia anat tot. Va arribar de treballar el dimecres a les 4 de la tarda i Abraham l’estava esperant. Tot el matí se l’havia passat gemegant i cridant de dolor. Quan va ser a la casa aquest veí, Abraham li va demanar: “Ponme en la hamaca, que quiero morir en paz”. Li van posar a les quatre de la tarda. I mitja hora més tard va morir. (MJ)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada