6/8/07

“¡De colores, hermanos!”

Amb gran aplaudiments, agitació de globus i banderoles i amb la cançó “De colores”, entraven per la porta principal de l’església, de dues en dues, les cursetistes. Els hi donaven la benvinguda, omplint tota l’església, els seus familiars o companys de parròquia. Una rebuda entusiasta i sorollosa a l’estil de la presentació d’un equip de l’NBA.

En teníem notícia, però la veritat és que mai havíem estat dins d’una celebració del moviment de “cursets” (els famosos “cursets de cristiandat”). Ens ha calgut viatjar fins a Hondures per tenir aquest contacte amb el moviment que fa fundar un sacerdot mallorquí i que tant predicament va tenir a Espanya durant força anys.

Diumenge al vespre, acabava un curset i es rebia a les participants amb una missa i una celebració a la parròquia de “San Isidro” a La Ceiba. Com que hi havia cursetistes de Jutiapa en Joserra hi va anar a concelebrar i el varem acompanyar. La missa, amb totes les cursetistes al presbiteri, normal. Destacaven, això si, uns cants vigorosos amb un ampli acompanyament musical i el to una mica “entonat” del celebrant.

L’esclat es va produir acabada la missa, amb les típiques cançons d’aquest moviment que agafa melodies molt populars i “jaraneres” –i una mica tronades- i els hi canvia part de la lletra. Varem sentir el “pero mira como beben los peces en el río” barrejat amb el “de colores” i tota mena de cançons amb un seguiment total i enfervorit per part de tota l’església. Cantaven amb una gran força i sentiment i molt acompanyaven el ritme amb el moviment del seu cos. Impressionant!

Després varen començar els testimonis de les cap de centúria i de cadascuna de les participants. Des del presbiteri s’atansaven al lloc del lector. Cadascuna era rebuda amb crits d’ànim i d’entusiasme. Especialment pels de la seva parròquia que es posaven dempeus i aixecaven cartells al·lusius (com el que deia “Jutiapa de colores”). També es cantava “por ser una centúria excelente...”. Cada intervenció es cloïa amb el seu crit de guerra: “¡de colores, hermanos!” que era respost unànimement per tota l’església a l’hora: “¡de colores!”.

Quan ja havien donat el seu testimoni dos representants de Jutiapa –per a les que ens vàrem posar dempeus i varem rebre amb crits d’ànim-, tot i que encara en restaven d’altres per fer-ho, amb en Joserra varem decidir marxar... Amb l’animació que portaven allò podia durar tota la nit. (CA)

1 comentari:

anna armen ha dit...

hola nois!

Com ja vaig dir, me enganxat en aquest blog!
us ho podeu imaginar?
Quan arribo a casa, sempre dic:
Què han escrit avui?
Ho llegeixo, i sempre acabo dient al mateix;
Vull anar a Honduras, vull viure les vostres experiències, vull sentir les vostres emocions!

Tot el que he llegit m'impacte, i sembla impossible, veient com vivim nosaltres, que ells hagin de viure així, i l'ho agraits que estan quan els aneu a veure!
És una experiència increible i inoblidable, acabeu de disfrutar el màxim!

Marcel, segur que deus està fent moltes fotos, i ja he sentit a dir que el video tambè eh..ho vull veure tot!
Ser que no serà el mateix, perquè malgrat totes les fotos i el video que ens ensenyis, no podrem viure totes les emocions que esteu vivint, i m'encantaria viure-les!

Papa, un petonas, t'estima la teva filla preferida:)!

pd: La Berta tambè va seguint amb atenció el vostre blog i li encanta!

una forta abraçada papa, Marcel, Joserra i Arnau!

petons.

anna!