19/8/07

La família hondurenya (1): la relació de parella

Parlar de crisi de la família com a institució social no és cap novetat. A Catalunya és força evident. També per aquí se’n parla, però no sé exactament en quin sentit ja que la realitat familiar dels hondurenys té alguns trets ben diferents al concepte europeu de família i, en alguns casos, no es tracte de realitats gaire noves, sinó que tenen una llarga tradició.

En primer lloc hi ha la qüestió de la promiscuïtat. Com a molts països de clima tropical, les relacions sexuals son molt precoces (a la primera adolescència, en molts casos) i, a més, la infidelitat està molt estesa. En el cas d’Hondures, el comportament promiscu després del matrimoni (o en el marc d’una parella estable) s’atribueix fonamentalment als homes. També la iniciativa en la relació, diuen, és dels homes.

Ara bé, tot plegat, agradi més o menys als propis hondurenys i hondurenyes (deu haver-hi opinions per a tot), és viscut amb molta normalitat. Per part de les dones, que destaquen com a tret negatiu dels homes aquesta conducta, es denota una gran resignació i cap lluita per canviar l’estat de les coses. A les dones no els hi plau la promiscuïtat dels seus companys o marits, però la veuen com a natural i inevitable. Com si els hondurenys fossin genèticament incapaços per a la fidelitat (no en tenen prou amb la seva dona). (CA)

1 comentari:

Josep ballester ha dit...

Hola Marcel i companys!.
Veig que ha estat fenomenal el vostre viatge per la ruta dels maies: Tikal extraordinari, no?. En relació als comentaris del Carles respecte de la familia hondurenya (1), hi estic d´acord amb les diferències comportamentals respecte del model europeu i aquesta gran promiscuïtat comporta una de les majors dificultats a l´hora de desenvolupar les campanyes de prevenció de l´AID´s. Aixó si afegim els aspectes religiosos (ja m´enteneu) aleshores encara ho tenen pitjor les dones de cara a evitar el contagi. Aquí si que cal que entre tots ajudem a canviar les mentalitats conservadores pel que fa als preservatius. I ja sé que son cars i que no tothom hi pot accedir però cal generalitzar el seu ús i, a més, si cal, facilitar-lo doncs no canviarem el comportament promiscu després deel matrimoni...
Josep Ballestersxhb