4/8/07

Masclisme

A la tarda, Manolo Lacruz havia d’anar a fer un taller a la comunitat d’URRACO LIS LIS i ens ha preguntat si el volíem acompanyar. El viatge sol ja valia la pena. Hem portat unes 12-14 persones de la comunitat que havien baixat pel matí a Jutiapa. Tota la part del darrere del jeep (“paila”) plena a vessar. El Carles i l’Arnau també han anat fora, agafats a la barra, contemplant el paisatge des d’una visió “superior”. A mig camí, s’ha d’agafar una pista sense asfaltar, molt dolenta. El pitjor és el fang, i avui n’hi havia perquè aquest migdia ha plogut de valent. És la primera vegada que veiem ploure aquí. I com que hi havia fang, en un moment determinat no ens atrevit a continuar i hem hagut de deixar el cotxe i continuar a peu. Aleshores, en aquell moment, ens hem trobat amb tres dones que anaven en direcció contrària a la nostra. Una d’elles tenia una cama esgarrifosa, com una mena de butllofa gegant, a l’alçada del turmell, d’uns 20 o 25 cm. Anava descalça, arrossegant la cama amb aquesta butllofa especial. No sé quina malaltia deu ser, però de veritat que impacta. El tros final fins arribar a la comunitat ens ha portat al Manolo i a mi un jeep que pujava i que s’ha atrevit a passar. Érem més de deu persones a la “paila”, agafant-nos com podíem.

I hem arribar al poble, a la comunitat d’Urraca Lis Lis. El nom tan estrany té relació amb el riu que passa per allà i que es diu Lis Lis, ben curiós... Ens hem adreçat cap a l’església, on estava programat el taller. Manolo, ple de bona voluntat, ha introduït la raó per la qual es feia el taller. Ha començat a demanar tothom quins havien estat els tallers anteriors i pràcticament ningú s’enrecordava. Poc a poc, amb grans dosis de paciència, Manolo els ha anat explicant els objectius dels tallers anteriors: saber-se organitzar i ajudar-se mútuament. Amb aquestes actituds de fons van poder construir entre tots 16 comunes o “letrinas” per a les famílies de la comunitat. Gracies a l’esforç de tots es van acabar les comunes.

El taller d’avui, programat des de fa molt de temps, se centrava en la convivència a l’interior de la família. Molt a poc a poc, perquè anessin entenent els conceptes, Manolo els va anar explicant la dinàmica. Primer, sota l’epígraf de “veure” havien de dir els principals aspectes positius i negatius de la convivència a les famílies avui. I després ens va distribuir en quatre grups per aprofundir en el segon pas: “analitzar”. I aquí es on van sortir les coses mes interessants, per exemple el masclisme. En el meu grup de sis persones nomes un home sabia llegir mínimament. Però es van començar a explicar força bé. Realment, el problema del masclisme aquí és terrible, cops, violència i abandonaments... I ja molt ràpidament Manolo va introduir la conclusió, sota la fórmula de “l’actuar”. Era ja molt tard i havíem de sortir corrents si no volíem que se’ns fes de nit pel camí a peu de tornada.

Vam arribar on estava aparcat el jeep encara de dia, això sí suats i cansats. Realment la xafogor aquí t’esgota, la sensació és molt diferent a quan camines per exemple l’estiu al Pirineu. La humitat és molt diferent i t’entra per tot arreu.

Quan estàvem baixant per la pista, Manolo va aturar un moment el cotxe per saludar una dona que va baixar fins a la pista per parlar amb ell. Una dona molt petita, parlant de manera molt rudimentària i amb un to molt estrany. Aquesta és la seva situació: vídua, amb tres fills, sense pràcticament res, vivint en una casa de fang i branques, que aquí es diu “champa”. Manolo li va preguntar si seguia els programes de ràdio que es fan a Jutiapa, des de Ràdio Viator, per a les comunitats, que tenen molta acceptació. Ens va contestar que no perquè no tenia diners ni pe comprar un trist transistor... Els quatre vam callar, ens vam mirar i, en silenci, vam continuar moments després el camí fins arribar a Jutiapa de tornada. (MJ)

1 comentari:

Unknown ha dit...

hola sóc l'anna!
cada dia segueixo aquest blog!
una més s'ha enganxat!
i m'ancanta el que esteu fent, i ja he proposat en aquetes dones que si vosaltres voleu tornar jo m'apunto!

records!
un peto molt ford!

records pel Joserra!