4/8/07

Color, olor...

Honduras és de color verd. La presència del verd es dominant arreu. Fins i tot les muntanyes, fins alla on la vista ens arriba, estan cobertes de verd.

Tambe es nota una olor característica o olors diferents. Quan plou una olor intensa de vegetacio i terra mullada. Una olor diferent quan tot resta sota un sol aclaparador.

Però el bucòlic paissatge també està enriquit amb abundants escombraries. Arreu. També a les comunitats de muntanya. Desconeixem cap sistema de recollida de brossa que sigui efectiu en aquestes contrades.

Quelcom quasi tant present com el color verd són les esglèsies i les frases religioses en vehicles de transport públic com els busos i els taxis. No és merit dels nostres acollidors clergues, ja que tota aquesta moguda és dels grups i grupuscols evangèlics que són un plaga més extesa que las dels zancudos (que és com aquí anomenen als mosquits).

Per tot trobes petites construccions, més aviat amb forma de nau o de cobert, amb inscripcions que indiquen allò que són: Iglesia maná del cielo, Hermanos unidos de Cristo, Iglesia El buen pastor, Iglesia Nuevo renacimiento, Nueva Iglesia bautista, Asamblea de Dios, Iglesia Meronita... i tot el que vulgeu! No m'ho invento pas, totes aquestes denominacions ja les hem pogut veure i d'altres que no recordem. Pel que fa als vehicles, ens recorden coses com Dios te ama, Cristo viene, Jesús presente, Bendición de Dios... o altres més elaborades com Jesús te ama, búscalo ya! o Jesucristo es tu droga, sé adicto de él! A vegades el que trobes són fragment de salms penjats en algun despatx (a l'agència de viatges que ens prepara un busito per anar a Copan o a la guixeta del controlador de passaports de l'aereoport de Sant Pedro Sula. Hi ha gent per tot, ja ho veieu. (CA)

1 comentari:

Anònim ha dit...

Estimats amics : No se si us arribarà aquest breu comentari. Avui dilluns he llegit els vostres escrits recents. Celebro que tot us vagi bé i sigui tan viscut. Efectivament, les vostres vivències i descripcions em traslladen a una realitat per mi desconeguda. La única cosa que recordo del Carib l'any 1995 és la calor terrible, que jo suporto molt malament. Doneu-me un Tel.fix. i la diferència horària per tal que pugui parlar amb vosaltres. Una forta abraçada a tots. Ignasi