2/8/07

Saltos

2 d’agost tarda. A dos quarts de tres, després de dinar, molt bo per cert, hem anat amb el segon jeep dels CSV a la comunitat de SALTOS. El Joserra havia de celebrar una eucaristia allà a les tres de la tarda. El camí ja ha estat interessant. L’Arnau i jo anàvem al darrere (paila li diuen aquí) perquè la cabina només era per a dues persones. I la veritat és que molt millor, la sensació és més forta anant allà. A la tornada hem decidit anar drets, agafats en una barra i la visió certament millora. Sobretot perquè el paisatge era de pel·lícula: un gran riu, tot verd, grans palmeres, muntanyes i verd, tot verd per tot arreu...

Deia que el camí ja valia per si sol la pena. Primer hem agafat un home d’una edat indefinida, que portava al coll una bateria molt pesant. L’acompanyava un nen de set o vuit anys, descalç amb un gran matxet. No hi hagut manera d’arrencar-li cap paraula. Han baixat en una casa del camí, típica, és a dir, de fang i troncs, sense pràcticament res. Una mica més enllà Joserra ha aturat el jeep i han pujat 10 nens petits i dues dones. Molt simpàtics. Un d’ells ha tingut el detall d’anar-me a buscar el barret que portava i que m’ha volat pel camí. Sense dir-li jo res o demanar-li res, ell sol ha anat a buscar-lo, ha hagut de fer més d’un quilòmetre i me l’ha donat a la porta de l’església... L’única recompensa que li he pogut oferir han estat tres xiclets que portava...

I la missa ha estat realment el millor del dia. Una comunitat petita, d’unes 30 persones, la majoria nens. Els cants acompanyats d’una guitarra i una pandereta. Al principi, Joserra ens ha presentat...”m’acomanyen tres persones d’una gran ciutat d’Espanya que es diu Barcelona”. I una dona ha demanat un aplaudiment per a nosaltres, per donar-nos al benvinguda. El sermó s’ha centrat en el Regne de Déu. “El Regne de Déu no és el regne de Bush i dels rics. Vostès aquí viuen bé, però si tenen un problema de salut els seus pares han de fer un gran esforç per curar-los –deia Joserra als més petits-, i avui no hi ha escola perquè hi ha vaga, però els rics van a una escola molt bona, bilingüe, amb tots els mitjans”. I també els ha parlat de Lula, Evo Morales, Hugo Chávez i els altres polítics d’esquerra d’Amèrica Llatina. El Regne de Déu és dels humils i per als humils, un gran tresor, una gran perla, anava repetint Joserra.

I a la tornada, de cop s’atura el jeep: Joserra vol anar a visitar un noi paralític. L’hem acompanyat els seus particulars “escolanets” i fins i tot hem pogut gravar una mica i fer unes quantes fotografies. Luis Andrade és un noi que va caure d’un arbre i està paralític. Aquestes últimes setmanes ha tingut molta febre i ha estat ingressat 48 dies. L’hem saludat i hem pogut veure la seva habitació: petita, però digna, però això sí, hi feia molta calor. I hem tornat a Jutiapa a les cinc de la tarda. (MJ)

2 comentaris:

AC ha dit...

Benvolguts Marcel•lí i Carles,
Em sap greu ser una servidora qui enceti els comentaris al vostre blog però acabo de llegir-lo d’una tirada i no me’n puc estar! Felicitar-vos per la iniciativa de poder seguir el vostre dia a dia a distància. Esteu vivint tota una experiència i nosaltres reflexionant-hi...
Ja us he localitzat geogràficament!
Moltes salutacions!
ACB

Marcel Joan ha dit...

Benvolguda Anna,

Moltes gracies pel teu comentari i per les teves paraules. Ens fa molta il.lusio de veritat que siguis la primera persona que fas un comentari. De fet, patiem per si no havies rebut el correu electronic on t'informavem de l'existencia del bloc. Gracies al Carles ha estat possible perque jo no se com es fa per crear un bloc. I n'etic molt orgullos.

Perdona que no hi ha accents pero avui escric des d'un locutori, al costat del meu fill Arnau, com un adolescent o jove mes. Aquest mati no hem pogut posar res al bloc perque al centre on hi accedim normalment, que pertany a la Parroquia de Jutiapa (que porten els Clergues de Sant Viator) no tenia acces a Internet. Alla tenen un teclat europeu, aqui on escric no.

Et reitero el nostre agraiment. Ben cordialment i amicalment,

Marcel