29/8/07

200 cases, 2.000 letrines...

29-08-07. Al llarg d’aquest mes, hem pogut copsar l’abast de l’activitat que impulsa SERSO en molts àmbits: agricultura, botigues camperoles, habitatge, igualtat home-dona, medi ambient, ramaderia, pesca i d’altres. Per tot arreu només hem sentit lloances de la tasca rigorosa, ben planificada i executada que duu a terme SERSO, on els missioners i tots els qui hi treballen s’hi aboquen amb entusiasme i generositat, dirigits eficaçment per Víctor Cámara.

Algunes dades per fer-nos adonar de la importància i especialment del benefici que significa per a moltes famílies d’Hondures la feina de SERSO: 200 cases i 2.000 letrines (amb wàter i dutxa en dues peces) construïts; 110 manzanas (menys d’una hectàrea) de blat de moro, 60 d’arròs, 35 de frijol, 20 de plàtan i 20 de iuca conreades; conreu de pinya, síndria, cacau; cria i engreix de peixos, pollastres i porc; ajut a mares solteres; una xarxa de botigues camperoles en què els productes són més barats a cada comunitat; tallers d’informàtica, gènere, medi ambient i aspectes jurídico-legals. I la coordinació de totes les organitzacions de cada comunitat –unes 86 en total- mitjançant l’Organització de Comunitats del Desenvolupament del Municipi de Jutiapa.

Alguns beneïts potser encara qualificaran de “paternalista” la tasca dels missioners. Per part nostra, hem quedat senzillament impressionats i fascinats per l’empenta d’aquests missioners que es deixen la pell, dia a dia, hora a hora, a Hondures. I tot, des d’una mentalitat oberta compromesa amb la justícia social i radicalment humanitzadora, com diria el teòleg José María Castillo. Potser una bona definició de tot el que ha fet possible SERSO la va formular ahir José Domingo al taller d’Organització Comunitària: “SERSO no regala, ajuda i facilita”. (MJ)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Marcel,
Com diu en C.A:" no us poden deixar sols". Ja veig que teniu molt bona capacitat de movilització. Per cert: a les "españas" ha dimitit la Rosa Regàs, directora de la Biblioteca Nacional per desavinences amb el Sr. Ministro i a Honduras han deixat de buscar als catalans perduts.Per cert, quan torneu?.

jjuan antonio baena ha dit...

Marcel,
Os hemos tenido desatendidos esta semana que hemos vuelto al trabajo, pero la verdad es que hasta hoy no he podido entrar en el blog. Por lo que leo Carles ya esta en BCN. Espero que cuando volvais nos conteis con detenimiento la experiencia.
Un abrazo a Arnau y otro muy fuerte a Joserra ( dile que siento el tiempo que hace que no le escribo ni tenemos contacto).

Besos de Maribel
Juan Antonio y Maribel

jjuan antonio baena ha dit...

Queridos Marcel y Arnau,
Hace un rato he entrado en el blog y os he escrito lo primero que me ha venido a la cabeza, sin haber leida nada de lo que habiais escrito ( no lo dominaba demasiado). Ahora que he leido de golpe todo lo que hasenviado estos dias,la verdad es que me he quedado impresionado y algo avergonzado por no compartir estas experiencias.
Me he quedado un poco parado cuando he visto la foto de Joserra, pero si dices que se encuentra bien supongo que el problema es la alimentacion. Me alegra ver tambien a Manolo Lacruz.

Recuerdos y abrazops a todos ellos. Nosotros nos veremos pronto.

Juan Antonio

Anònim ha dit...

Estimats Juan Antonio i Josep,

Gràcies per les vostres paraules. Tornem a Barcelona el divendres al migdia. Sortirem d'aquí demà a les 9 del matí amb una avioneta fins a San Pedro Sula. A dos quarts de dues del migdia volarem en direcció a Atlanta. Des d'aquesta ciutat dels Estats Units volarem fins a París i de la capital francesa fins a casa. Déu n'hi do, oi?

Una abraçada als dos,


Marcel