Els “school bus”

Per carreteres pavimentades o no, sovint es veuen passar school bus (busos escolars) que semblen extrets de pel·lícules nord-americanes. Color taronja característic, pintat a franges horitzontals, els mateixos models i carrosseries, el “stop” lateral, els rètols de school bus o altres en anglès... (com el que hi ha a la foto del carrer de la parròquia en el lateral esquerra d’aquest bloc). La diferència amb els nord-americans és que aquí es tracte de busos vells i atrotinats i en un estat de conservació ben precari. Ah! I aquí no hi viatge pas els escolars.

El bisbe Casaldàliga havia dit que Llatinoamèrica era el quarto de mals endreços dels Estats Units. Ple que fa a quests busos és exactament així. A Hondures arriben els busos que, per vells, ja s’han retirat de la circulació a Estats Units (i possiblement encara els han de pagar). La seva funció, però, no es el transport específicament escolar sinó servir unes línies més o menys regulars de transport de viatges entre poblacions. Ni ha una bona colla que tenen una funció més precisa encara. Són els que compren algunes esglésies evangèliques per recollir els seus fidels i acostar-los al lloc dels oficis.

Aquí ningú es preocupa de repintar-los. Si cal, s’afegeix la ruta en el frontal o el nom de l’església a la que pertany el vehicle, a la iconografia que ja porten del seu primer ús. I si el conductor o l’amo son de les esglésies evangèliques, encara que l’autobús sigui de línia, no hi mancaran els rètols al·lusius a Déu o a Crist (Cristo me conduce, Rey de Reyes, Regalo de Dios). (CA)