04.08.2007. Avui, dissabte, hem viscut de prop la realitat d’aquest país, un país ple de contrastos en tots els àmbits. Pel matí, quan tornàvem de La Ceiba on vam anar a fer diverses gestions com ara planificar el viatge a Copán i Tikal, el Joserra ens va ensenyar un complex hoteler residencial de luxe: Roma. Al costat de la carretera, hi ha una entrada vigilada amb guàrdies privats que dóna accés a un món al·lucinant: piscines de luxe, grans edificis que conformen l’hotel, un accés privat a la platja, edificis per a famílies de lloguer o de compra, gespa per tot arreu... Realment semblava que de cop algun efecte màgic ens hagués transportat a un altre món, lluny d’Honduras, lluny de la misèria i la pobresa més absoluta en què viuen la majoria de persones aquí, a les comunitats de Jutiapa. I encara, com em deia ahir a la nit Ignacio Gallinas, que viu des de fa 8 anys aquí, els del sud del país encara viuen més pobrament, perquè allà només tenen una collita, i aquí el clima en permet dues.
Un segon contrast colpidor va ser la missa d’ahir al vespre, quan el Joserra va aprofitar per presentar-nos a tota la comunitat. Més de dues-centes persones, la gran majoria nens i joves que seguien amb interès i devoció l’eucaristia. A partir de la lectura d’Eclesiastés i de l’Evangeli Joserra va fer una autèntica catequesi sobre la “insensatesa” –era la paraula clau de la dinàmica que va fer servir- de l’acumulació de béns.
No tenir ànsies d’acumular béns, “no ansiar nada” van ser les paraules que em va dir a la nit Ignacio Gallinas en una conversa molt interessant que vam tenir després de sopar. “Aquí vius molt bé – em deia Ignaio-, perquè no necessites pràcticament res: roba, vius al carrer, menges qualsevol cosa... L’important és “no tenir ànsies de les coses que tant ens preocupen al Primer Món”. Un ex-company seu, Arturo, viu en una comunitat que està a cinc hores a peu, a la muntanya, d’un camí on s’hi pot arribar en jeep. Cinc hores a peu! Viu sol, donant classes a nens de 10 famílies, sense res, dormint al terra, sense wàter, ni aigua corrent, ni llum elèctrica, esmorzant, dinant i sopar el mateix: frijoles, una mica de formatge, i un cop a la setmana un tros de pollastre. Tercer i darrer contrast del dia... (MJ)
Un segon contrast colpidor va ser la missa d’ahir al vespre, quan el Joserra va aprofitar per presentar-nos a tota la comunitat. Més de dues-centes persones, la gran majoria nens i joves que seguien amb interès i devoció l’eucaristia. A partir de la lectura d’Eclesiastés i de l’Evangeli Joserra va fer una autèntica catequesi sobre la “insensatesa” –era la paraula clau de la dinàmica que va fer servir- de l’acumulació de béns.
No tenir ànsies d’acumular béns, “no ansiar nada” van ser les paraules que em va dir a la nit Ignacio Gallinas en una conversa molt interessant que vam tenir després de sopar. “Aquí vius molt bé – em deia Ignaio-, perquè no necessites pràcticament res: roba, vius al carrer, menges qualsevol cosa... L’important és “no tenir ànsies de les coses que tant ens preocupen al Primer Món”. Un ex-company seu, Arturo, viu en una comunitat que està a cinc hores a peu, a la muntanya, d’un camí on s’hi pot arribar en jeep. Cinc hores a peu! Viu sol, donant classes a nens de 10 famílies, sense res, dormint al terra, sense wàter, ni aigua corrent, ni llum elèctrica, esmorzant, dinant i sopar el mateix: frijoles, una mica de formatge, i un cop a la setmana un tros de pollastre. Tercer i darrer contrast del dia... (MJ)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada