5/8/07

Contrastos

04.08.2007. Avui, dissabte, hem viscut de prop la realitat d’aquest país, un país ple de contrastos en tots els àmbits. Pel matí, quan tornàvem de La Ceiba on vam anar a fer diverses gestions com ara planificar el viatge a Copán i Tikal, el Joserra ens va ensenyar un complex hoteler residencial de luxe: Roma. Al costat de la carretera, hi ha una entrada vigilada amb guàrdies privats que dóna accés a un món al·lucinant: piscines de luxe, grans edificis que conformen l’hotel, un accés privat a la platja, edificis per a famílies de lloguer o de compra, gespa per tot arreu... Realment semblava que de cop algun efecte màgic ens hagués transportat a un altre món, lluny d’Honduras, lluny de la misèria i la pobresa més absoluta en què viuen la majoria de persones aquí, a les comunitats de Jutiapa. I encara, com em deia ahir a la nit Ignacio Gallinas, que viu des de fa 8 anys aquí, els del sud del país encara viuen més pobrament, perquè allà només tenen una collita, i aquí el clima en permet dues.

Un segon contrast colpidor va ser la missa d’ahir al vespre, quan el Joserra va aprofitar per presentar-nos a tota la comunitat. Més de dues-centes persones, la gran majoria nens i joves que seguien amb interès i devoció l’eucaristia. A partir de la lectura d’Eclesiastés i de l’Evangeli Joserra va fer una autèntica catequesi sobre la “insensatesa” –era la paraula clau de la dinàmica que va fer servir- de l’acumulació de béns.

No tenir ànsies d’acumular béns, “no ansiar nada” van ser les paraules que em va dir a la nit Ignacio Gallinas en una conversa molt interessant que vam tenir després de sopar. “Aquí vius molt bé – em deia Ignaio-, perquè no necessites pràcticament res: roba, vius al carrer, menges qualsevol cosa... L’important és “no tenir ànsies de les coses que tant ens preocupen al Primer Món”. Un ex-company seu, Arturo, viu en una comunitat que està a cinc hores a peu, a la muntanya, d’un camí on s’hi pot arribar en jeep. Cinc hores a peu! Viu sol, donant classes a nens de 10 famílies, sense res, dormint al terra, sense wàter, ni aigua corrent, ni llum elèctrica, esmorzant, dinant i sopar el mateix: frijoles, una mica de formatge, i un cop a la setmana un tros de pollastre. Tercer i darrer contrast del dia... (MJ)