09-08-07. Aquest matí ens hem llevat molt d’hora, a tres quarts de sis, perquè havíem d’anar a la comunitat de SAN RAMON, que està força lluny, a la muntanya. Ens havia de portat el Víctor, raó per la qual ell també s’ha llevat a la mateixa hora i ha hagut de conduir dues hores. Com que tenia una reunió a La Ceiba ens ha deixat i hem hagut de tornar a peu fins a la carretera. Per fi hem conegut la famosa Teresa, la promotora de gènere de SERSO, una noia magnífica de 24 anys, que porta més de cinc anys anant amunt i avall per totes les comunitats, amb una empenta i una il·lusió realment admirables. Pel camí, a peu de la carretera, hem recollit un altre responsable de SERSO, Victorino, que és promotor d’habitatge.
La pista fins a Sant Ramon era infernal. Però això sí, el paisatge extraordinari, en plena muntanya. Era tan maco que fins i tot el Carles m’ha demanat quan baixàvem que m’aturés a fer una fotografia de les muntanyes que veiem... L’activitat principal del dia era doble: la campanya infantil –ja és la tercera vegada que hi assistim- i un taller de desenvolupament comunitari, centrat en el tema del gènere. Els dos els dirigia Teresa. Primer ens han “donat el llum”, és a dir el responsable de la comunitat ha obert la clau d’un generador d’aigua que produeix electricitat a la nit, però que aquest cop s’ha posat en marxa pel matí perquè es pogués escoltar el radio-cassette.
El taller de desenvolupament comunitari és obligatori per a les famílies que estan dins del projecte de les cases, o sigui per als qui SERSO els està construint una casa. Una dona d’una de les cases en construcció es feia la “despistada” i Victorino li ha recordat que si faltaven a dos tallers, el projecte s’aturava. Al final, també ha vingut. Realment, el taller valia la pena. Teresa ha exposat en primer lloc la diferència entre “gènere” i “sexe” i tot seguit ens hem dividit en cinc grups de treball. Carles i jo ens hem posat en dos grups, la qual cosa personalment m’ha encantat. L’ambient i l’aportació de les quatre persones –dos homes i dues dones- han estat força satisfactoris. A continuació, posada en comú.
Els portaveus ho han fet amb gràcia i bon nivell. Potser el millor de tot ha estat la confessió d’un portaveu home que ha reconegut que “En todos los años de matrimonio no he llegado a sentir tantas cosas sobre el tema como hoy en el grupo”. I és que en la columna que definia l’actitud i el comportament dels homes ha sortit de tot: masclisme, esclavitzen les dones, no deixen sortir les dones de casa, viciosos (cartes, tabac, alcohol), mujeriegos, borratxos, violents, peleones. Déu n’hi do! Les paraules finals, com a cloenda de Rosa, molt encertades: “Des de SERSO pretenem que la societat canviï i que hi hagi més igualtat entre els homes i les dones, que desaparegui el masclisme”. Finalment, les dones han portat en galledes i olles el menjar comunitari, al qual també se’ns ha convidat a nosaltres.
Quan hem acabat, la baixada d’una hora a peu i una mica de corredisses finals per agafar l’autobús que tot just acabava d’arribar. L’hem pogut agafar i hem patit, un cop a dins, el volum de la música que sonava a tota pastilla. Les lletres de les cançons són fins i tot més atrevides a casa nostra. En la intimitat ja us explicarem –només als majors d’edat- quina era una de les tonades que es repetia en una de les cançons. (MJ)
La pista fins a Sant Ramon era infernal. Però això sí, el paisatge extraordinari, en plena muntanya. Era tan maco que fins i tot el Carles m’ha demanat quan baixàvem que m’aturés a fer una fotografia de les muntanyes que veiem... L’activitat principal del dia era doble: la campanya infantil –ja és la tercera vegada que hi assistim- i un taller de desenvolupament comunitari, centrat en el tema del gènere. Els dos els dirigia Teresa. Primer ens han “donat el llum”, és a dir el responsable de la comunitat ha obert la clau d’un generador d’aigua que produeix electricitat a la nit, però que aquest cop s’ha posat en marxa pel matí perquè es pogués escoltar el radio-cassette.
El taller de desenvolupament comunitari és obligatori per a les famílies que estan dins del projecte de les cases, o sigui per als qui SERSO els està construint una casa. Una dona d’una de les cases en construcció es feia la “despistada” i Victorino li ha recordat que si faltaven a dos tallers, el projecte s’aturava. Al final, també ha vingut. Realment, el taller valia la pena. Teresa ha exposat en primer lloc la diferència entre “gènere” i “sexe” i tot seguit ens hem dividit en cinc grups de treball. Carles i jo ens hem posat en dos grups, la qual cosa personalment m’ha encantat. L’ambient i l’aportació de les quatre persones –dos homes i dues dones- han estat força satisfactoris. A continuació, posada en comú.
Els portaveus ho han fet amb gràcia i bon nivell. Potser el millor de tot ha estat la confessió d’un portaveu home que ha reconegut que “En todos los años de matrimonio no he llegado a sentir tantas cosas sobre el tema como hoy en el grupo”. I és que en la columna que definia l’actitud i el comportament dels homes ha sortit de tot: masclisme, esclavitzen les dones, no deixen sortir les dones de casa, viciosos (cartes, tabac, alcohol), mujeriegos, borratxos, violents, peleones. Déu n’hi do! Les paraules finals, com a cloenda de Rosa, molt encertades: “Des de SERSO pretenem que la societat canviï i que hi hagi més igualtat entre els homes i les dones, que desaparegui el masclisme”. Finalment, les dones han portat en galledes i olles el menjar comunitari, al qual també se’ns ha convidat a nosaltres.
Quan hem acabat, la baixada d’una hora a peu i una mica de corredisses finals per agafar l’autobús que tot just acabava d’arribar. L’hem pogut agafar i hem patit, un cop a dins, el volum de la música que sonava a tota pastilla. Les lletres de les cançons són fins i tot més atrevides a casa nostra. En la intimitat ja us explicarem –només als majors d’edat- quina era una de les tonades que es repetia en una de les cançons. (MJ)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada