Si hem de creure el que veuen els nostre ulls, una professió que ocupa a molta gent a Hondures és la de –tal com ells ho diuen- guachimán. Amb l’ajut dels coneixements d’anglès d’en Marcel varem aclarir que l’estranya paraula guachimán no era sinó una derivació “a l’hondurenya” de “watch” (que vol dir vigilar) i “man” (que vol dir home): l’home que vigila. Allò que nosaltres en diem guàrdia jurat o més barroerament “segurata”.Son omnipresents. Es veuen a moltes botigues i no cal que es tracti de grans magatzems. N’hem vist a simples ferreteries o en pastisseries. També acompanyen camions ja sigui el que recull llet o el que reparteix la pepsi a les botigues. No cal dir que també hi són a totes les oficines bancàries per petites i rònegues que aquestes siguin.
Solen estar a les portes dels establiments, però per la part de fora, la qual cosa els dona encara una major visibilitat. Tots van armats i no solen conformar-se amb una pistola al cinto sinó que sovint porten armes llargues (escopetes de canó curt, però de calibres considerables. Per acabar d’arrodonir la imatge a molts llocs porten armilles antibales, suportant estoicament una calor considerable. Els de les portes dels bancs, disposen de detectors de metalls manuals i escorcollen cada client que vol entrar-hi.
Tot plegat podria fer pensar que, amb tanta vigilància, la seguretat és elevada, però l’altre dia podíem llegir en una columna d’un diari com es qüestionava aquesta seguretat amb una certa ironia dient que “toda crónica de sucesos suele contener la frase los guachimanes fueron sorprendidos por los asaltantes". El mateix periodista es preguntava: ¿como es que los sorprendidos siempre son los guachimanes y nunca pasa al revés, que los guachimanes sorprendan a los asaltantes? Misteris hondurenys... (CA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada