Crònica, amb notes al marge, d'un viatge a la parròquia de la "Vírgen del Tránsito" de Jutiapa (Hondures), de l'Arnau, en Carles i en Marcel.
7/8/07
Horari solar
Els horaris que seguim són els propis del país i més racionals que el que seguim a Catalunya. Ens llavem entre 6 i 7 del matí. El dinar a les 12:30. El sopar a les 7 del vespre i dormir a les 10 de la nit. De seguida t’hi acostumes i cau molt bé. (CA)
Carrer de Jutiapa amb la Parròquia de la "Virgen del Tránsito" al fons
Què és Jutiapa?
Jutiapa és un dels 8 municipis del departament de Atlántida a la costa nord d'Honduras (costa del Carib).
Una de les principals ciutats del departament és La Ceiba que és considerada la tercera ciutat en importància de tot el país.
Jutiapa té una població estimada de 27.000 habitants, repartits entre el casc municipal i 81 aldees o comunitats i 21 caserios que són concentracions més petites que l'aldea. D'aquestes comunitats algunes estan a la vall i s'hi accedeix per pavimentada (carretera asfaltada), però la majoria estan per la muntanya i només s'hi accedeix per pistes o camins de muntanya. La dispersió és molt gran i la densitat de població molt baixa. Tres religiosos, clergues de Sant Viator, s'ocupen de la parròquia de Jutiapa que ha d'atendre pastoralment i socialment tot el municipi (comunitats i caserios inclosos).
Aquesta parròquia pertany a la diocesi de San Pedro Sula, que és la segona ciutat en importància d'Honduras, després de la seva capital Tegucigalpa.
El llibre que llegim (recomenat per en Joserra)
La ética de Cristo. José M. Castillo. Editorial Desclée De Brouwer. Bilbao, 2005.
Resum de les tesis principals de José Maria Castillo al llibre "L’ètica de Crist"
1. L’ètica de Crist no és un codi moral sinó un tarannà ètic: - de sensibilitat vers el sofriments dels altres i les desigualtats (que ens commou interiorment) - centrat en l’amor incondicional - que pren com a criteri moral la satisfacció de les necessitats dels altres (començant pels que ho passen pitjor) - que valora les accions per la felicitat que generen en altres - que fa de la teva vida un recerca sense límits de felicitat personal i per als altres - sense cansar-se mai, malgrat les dificultats.
2. Per avançar amb aquest tarannà ens cal: - eradicar el desig de tenir allò que tenen els altres, que és germen de rivalitat amb els altres i d’infelicitat per a nosaltres - abandonar tota acumulació improductiva de diners o de bens i tota forma d’idolatria envers els diners - compartir més enllà dels que ens es sobrer - eradicar el desig de poder, de domini o de control sobre la vida i la conducta dels altres.
3. Tantmateix aquesta ètica només es transmissible des de la coherència personal i l’exemplaritat, sense us de cap poder. 4. És una ètica laica pel seu contingut integrament humà –i només humà-, però que troba el seu fonament en la recerca de la plenitud humana que és on trobem el nexe amb Déu. Amb el Déu que, humanitzant-se en Crist, ens ve a l’encontre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada